REFLEXIONEM

SÓC COM EL TEMPS

Dies foscos, nits fredes, núvols, borrasques, tempestes.
Tot això també et passa a tú, persona vivent.
Però dies clars, lluna plena, nit d'estrelles, t'alegren...
Però tornaran els dies foscos, les nits fredes, et sentiràs perdut, persona alegre.
Però amb tot, tornaran els dies clars, les estrelles, que t'alegraran per damunt de tota tenebra.
Tot això em passa a mi, dies clars, nits fosques, però estic contenta, sé que el dia clar ha passat, per sobre la meva engoixosa tenebra.

CAMP DE BATALLA

- el meu company no ha tornat del camp de batalla, senyor; Sol·licito permís per anar-lo a buscar.

- permís denegat- replicà l'oficial. - No vull que arrisqueu la vida per un home que probablement és mort.

El soldat, fent cas omís de la prohiició, va sortir i, una hora més tard, tornà mortalment ferit,però amb el cos mort del seu amic.

L'oficial estava furiós, - ja us havia dit que era mort! I jo he perdut dos homes! Què? Valia la pena anar allà per recuperar un cadàver?

I el soldat, moribund, li respongué:- és clar que sí, sanyor! quan l'he trobat encara vivia, i m'ha dit: Jack...estava segur que vindires...