Per què?

- Mare, em costa respirar!
- com és això?
- no ho sé, tinc una cosa al pit, adins, que em pesa molt i m'ofega
- potser són nervis, et sents nerviosa?
- no, però tinc moltes ganes de plorar...
- doncs plora filla, si ho necessites...
- es que no sé perquè ploro
- tan se val, tu desfogat!
- mare, jo no sóc feliç
- perquè filla, que et falta per ser-ho?
- no ho sé, però no estic contenta i tinc tot el que necessito!, é, tot no, però el que jo vull em costa molt d'aconseguir...
- i que és aixo que vols? si jo puc...
- no mare!, això són coses que m'he de buscar jo! a mi m'agradaria tenir una amics que es preocupessin per mi, que es sapiguéssin escoltar, que m'ho pogués passar bé amb ells, que jo els pogués ajudar, que poguéssim riure plegats, que tinguéssin ganes de fer coses noves, que no es moféssin de mi a les meves esquenes...
- Però filla aixòja ho tens!! aquella gent amb la que has sortit fins ara, no?
- No mare, aquella gent, com tu dius, només són desconeguts que sembla que conegui de tota la vida!!

La vida em sorprèn!!!

Sovint dubtem de què serà de nosaltres quan siguem grans, o d'aquí un temps, si aconseguirem tots els reptes que ara ens posem, si serem feliços,... i també ens preguntem a on viurem, de què treballarem, quan fills tindrem, o si en tindrem, com es diràn,...
I així la vida va passant i no ens adonem i ens anem fent grans i deixem enrere moltes experiències viscudes, molts reocords, alguns bons, d'altres no tant, però que tots ens deixen algo a dins.
Però especialment nosaltres, els joves, tenim ganes d'experimentar, de provar coses noves, però malgrat que tinguem moltes ganes de fer quelcom i se'ns presenti la oportunitat hem de saber el que anem a fer , perquè a vegades, tirar-se de cap a la piscina sense pensar-s'ho pot resultar genial i fantàstic i fins i tot aribar al punt de ser una cosa irrepetible i que et canvia la vida, però d'altres cops quan ens llencem no l'encertem i després de fer allò que tenies tantes ganes de fer i de probar resulta un fracàs, i encara hi ha qui després d'ensopegar una vegada, torna a ensopegar amb la mateixa pedra dos cops!!! I no perquè la situació el forci a fer allò, sinó perquè creu de veritat que allò li farà bé!!!

Aquest text és una reflexió personal on expreso algun dubtes i inquietutds!!!

TEIA

SÓC COM EL TEMPS

Dies foscos, nits fredes, núvols, borrasques, tempestes.
Tot això també et passa a tú, persona vivent.
Però dies clars, lluna plena, nit d'estrelles, t'alegren...
Però tornaran els dies foscos, les nits fredes, et sentiràs perdut, persona alegre.
Però amb tot, tornaran els dies clars, les estrelles, que t'alegraran per damunt de tota tenebra.
Tot això em passa a mi, dies clars, nits fosques, però estic contenta, sé que el dia clar ha passat, per sobre la meva engoixosa tenebra.

CAMP DE BATALLA

- el meu company no ha tornat del camp de batalla, senyor; Sol·licito permís per anar-lo a buscar.

- permís denegat- replicà l'oficial. - No vull que arrisqueu la vida per un home que probablement és mort.

El soldat, fent cas omís de la prohiició, va sortir i, una hora més tard, tornà mortalment ferit,però amb el cos mort del seu amic.

L'oficial estava furiós, - ja us havia dit que era mort! I jo he perdut dos homes! Què? Valia la pena anar allà per recuperar un cadàver?

I el soldat, moribund, li respongué:- és clar que sí, sanyor! quan l'he trobat encara vivia, i m'ha dit: Jack...estava segur que vindires...

a veure com funciona aixó?

algú un dia em va dir que un blog se'l podia fer tothom, doncs jo ho he provat i aquí està el resultat!!!, a veure com queda jeje