Per què?

- Mare, em costa respirar!
- com és això?
- no ho sé, tinc una cosa al pit, adins, que em pesa molt i m'ofega
- potser són nervis, et sents nerviosa?
- no, però tinc moltes ganes de plorar...
- doncs plora filla, si ho necessites...
- es que no sé perquè ploro
- tan se val, tu desfogat!
- mare, jo no sóc feliç
- perquè filla, que et falta per ser-ho?
- no ho sé, però no estic contenta i tinc tot el que necessito!, é, tot no, però el que jo vull em costa molt d'aconseguir...
- i que és aixo que vols? si jo puc...
- no mare!, això són coses que m'he de buscar jo! a mi m'agradaria tenir una amics que es preocupessin per mi, que es sapiguéssin escoltar, que m'ho pogués passar bé amb ells, que jo els pogués ajudar, que poguéssim riure plegats, que tinguéssin ganes de fer coses noves, que no es moféssin de mi a les meves esquenes...
- Però filla aixòja ho tens!! aquella gent amb la que has sortit fins ara, no?
- No mare, aquella gent, com tu dius, només són desconeguts que sembla que conegui de tota la vida!!